La Primera Guerra Mundial

Us proposo treballar la Primera Guerra Mundial d’una forma que us semblarà totalment innovadora. Es tracta de donar-li el tomb a la classe, d’aquesta manera posarem en pràctica una de les últimes tendències en educació, posada en pràctica des de fa alguns anys als Estats Units a través de Kahn Academy. Deixaré durant uns dies de ser tant pesat amb les meves explicacions exhaustives i dedicarem la classe a treballar sobre documents, mapes, imatges i elaborant els vostres propis treballs sobre un tema fascinant, com és el de la Primera Guerra Mundial.

Per això necessitarem un suport que substitueixi les explicacions del professor. Teniu, és clar, el llibre del text, on trobareu perfectament explicats els principals fets que es van produir durant aquells anys, podeu subratllar-los, resumir-los o convertir-los en un esquema. A més del llibre de text, també disposareu d’una sèrie de recursos que podreu trobar a continuació. Mireu els vídeos atentament, com si fossin les meves classes, és a dir, prenent apunts dels aspectes que considereu més importants. Al ser un vídeo, teniu la possibilitat de parar-lo i repetir-lo tantes vegades com faci falta (està bé això, oi Susana & Marina…? :-)). Això sí, és evident que caldrà que hagueu mirat i treballat els vídeos a casa per tenir la informació necessària per després poder treballar a classe.

Us deixo diverses opcions per a que pugueu triar, escolliu aquelles que us siguin de més ajuda:

1. ¿Cómo entender la Primera Guerra Mundial? (Causes del conflicte) per Practicopedia

v=_28H2LqFXE0

2. Primera Guerra Mundial, per Educatina

3. La Primera Guerra Mundial, per Gregorio Juliana

Anuncios

Volta en quadriga a l’Hispània romana

La vostra propera tasca serà realitzar el recorregut de la Volta en quadriga a Hispània. Per això podeu fer servir els mapes de ciutats i vies romanes a l’Hispània romana que veuràs a continuació. A l’hora de fer els càlculs de les rutes et serà de molta ajuda el dispositiu Orbis, que van elaborar a la Universitat de Stanford, i que simula les rutes i els desplaçaments que es podien fer dins l’Imperi romà. També et seran d’utilitat calculadors de rutes com ara GoogleMaps o Via Michelin.

ImagenImagenImagenImagenImagen

 

Amb tot aquest material haureu d’elaborar el vostre propi itinerari, que haurà de recórrer les principals ciutats romanes de la Península Ibèrica. Podeu agafar com a model l’esdeveniment esportiu actual més similar a allò; el Tour de França. D’una banda, caldrà que especifiqueu en una pàgina i amb un mapa tot el recorregut i les etapes amb la distància que es recorre seguint les vies romanes (la distància, òbviament, haurà d’estar indicada en milles).

Per a cadascuna de les etapes del vostre recorregut, haureu de preparar una petita fitxa on indicareu algunes informacions sobre les ciutats per les que passa la cursa, així com la ciutat d’inici i final. En cada cas, haureu de recollir informació com ara, el nom actual de la ciutat, ubicació, la proximitat d’algun accident geogràfic rellevant (i el nom que aquest rebia en època romana) i una mica d’informació sobre aquestes ciutats en època romana (només en la ciutat d’inici i final de cada etapa). Hauríeu de fer referència a esdeveniments importants de la història romana que van tenir lloc en aquesta ciutat (fundació, batalles, destrucció, abandonament…); personatges il·lustres de la història de Roma que, o bé, en siguin originaris; o bé, que hi hagin viscut; monuments d’època romana que s’han conservat o que van existir, tot i que actualment hagin desaparegut; etc.

Altres criteris que haureu de tenir presents a l’hora d’elaborar el vostre itinerari seran els següents:

– El recorregut haurà de tenir un total de 15 etapes.

– Cada etapa no pot tenir una durada superior a 3 dies (en aquest aspecte us pot ser molt útil el programa Orbis).

– Per facilitar la logística de la cursa, haureu de vigilar que els finals d’etapa estiguin localitzats en ciutats importants.

– Les etapes començaran a la mateixa ciutat on ha acabat l’etapa anterior.

– El recorregut haurà de passar per totes les parts de la Península Ibèrica i per les principals ciutats romanes de l’època (les indicades al vostre llibre).

Elaborant el perfil formatiu personal

Aquí teniu una sèrie de links que us poden ser útils per a ajudar-vos a elaborar el vostre perfil formatiu personal:

Generalitat de Catalunya

Ministerio de Educación, Cultura i Deporte

TodoFP (Ministerio de Educación)

Estudiar a Catalunya (Generalitat de Catalunya)

Batxillerat (xtec.cat)

Cicles formatius (Generalitat de Catalunya)

Consulta de centres (Generalitat de Catalunya)

Ensenyaments professionals (xtec)

Institut Obert de Catalunya

Proves d’accès a la universitat (PAU)

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Universitat de Barcelona (UB)

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Mein erster Kommentar in Deutsch: Das Ende des Wohlfahrtsstaates

Während die Wirtschaftsprobleme der Europaischen Union immer großer sind, ziehen viele Leute in Zweifel der Wohlfahrtsstaat. Für mich sind diese Zweifels gänzlich Unsinn. Man darf nicht vergessen, dass der Wohlfahrtsstaat vor dem Zweiten Weltkrieg eine große Entwicklung ermöglichte und andereseits bewahrt seitdem glücklicherweise in Europa den Frieden, weil den Lebenstandard denen Europäer erhöht wurde.

Wahrscheinlich ist richtig, dass irgendeine Länder zu viel ausgegeben haben un jetzt eine große Staatschuld, die die schwerglich begleichen können haben. Sicherlich müssen die Regierungen die Staatsausgaben kürzen, aber man muss auch bedenken, dass die Sozialleistungen, das Gesundheitswesen und die Ausbildung kürzen eine schlechte Idee ist, weil die soziale Ungleichheit zunehmen und die Leute verlieren die Hoffnung ein besser Leben zu haben.

El neoclassicisme

Arquitectura

Jacques-Germain Soufflot, Panteó (1764-1790)

Carl Gottard Langhans; Porta de Brandenburg (1788-1791)

 

Ángel Fernández de los Ríos, Porta d’Alcalà (1769)

Juan Villanueva; Museo del Prado (1786-1819)

Ventura Rodríguez, Font de la Cibeles (1782)

Ventura Rodríguez, Font de Neptú (1777)

Pintura

Jacques-Louis David; El jurament dels Horacis (1784)

Jacques-Louis David; La mort de Sòcrates (1787)

Jacques-Louis David; Mort de Marat (1793)

La pintura rococó

Jean-Honoré Fragonard; El gronxador (1767)

Jean-Honoré Fragonard; Confessió d’amor (1771)

Jean-Antoine Watteau, El joc d’amor (1712)

Jean-Antoine Watteau, Peregrinació a l’illa de Cítera (1717)

Giambattista Tiepolo, Domenico Tiepolo; Apol·lo i els continents (1753)

L’Amèrica colonial i el comerç d’esclaus

L’Amèrica colonial

El comerç triangular

El comerç d’esclaus

Els vaixells negrers

Les plantacions i els esclaus